dimarts, 16 de novembre del 2010

Guió Literari (Sense condó... Ni de conya!)

Directors: Mariona Gual i Rosana Ayuso.

  • Argument: La Toto i el Xuxe estan al dormitori a punt de fer sexe, la Toto li dóna un preservatiu per protegir-se, però el Xuxe pensant que no pasaría res, ho llença per l'aire,i encara que ella no volia fer-ho sense preservatiu, finalment accepta. Passa uns dies, i es comença a trobar malament, li detectan VIH i ja está força desenvolupat. Finalment, es mor i ell está molt triste, perque ha sigut la seva culpa.
    Però, fem un flashback i ell també està d'acord de fer-ho amb preservatiu. I tot, termina sent millor.

Guió tècnic Stop Motion. (Sense condó... Ni de conya!)

 

Directors: Mariona Gual i Rosana Ayuso.
  • Cambis d'escenari: En els primers moments, ambdós estan al dormitori, però després apareix l'hospital i a mesura que pasa l'història acaban al cementiri.
  • Diferents plans: Es començará desde primer pla, que será ón es coneixen els personatges, després pla general. A l'escena 10 posarem de nou a primer pla per poder apreciar-ho millor. I la resta ho posem a segon pla.
  • Cambis de secuencia: Hi han 19 escenas diferents que podreu apreciar en el storyboard.
  • Noms dels personatges: Toto (coixí femení) i Xuxe (coixí masculí)
  • Presentació de personatges: Xuxe (masculí) está infectat per l'enfermat de VIH, però pasan de fer l'acte sexual amb preservatiu, i surt el resultat d'aquesta acció.

Será en un escenari d'interior amb llum artificial. Es gravará de dia, encara que no interessa l'hora. L'escena 16 es gravará a l'exterior i preferiblement cap al vespre.

MACBA

Col·leció permanent

 Títol: Atrabiliarios (1993)
Autora: Doris Salcedo (Bogotà, Colòmbia)
Composició: caixa de fusta, fil, pell d'animal seca i sabates de noies desaparegudes




Aquesta és una obra que em va soptar bastan, ja a primera vista. És una caixa de fusta amb forats tapats per una pell d'animal seca, cosida a la caixa amb un fil. Està cosida com si li haguessin fet punts a la caixa per cosir una ferida. Aquesta obra representa totes les noies que desapareixen dia a dia i que la gent no hi fa cas. On a molts països cada vegada n'hi desapareixen més.
Aquesta artista es va dedicar a anar a casa dels familiars d'algunes noies de colòmbia desaparegudes, i els hi va demanar una cosa molt personal de cada noia. Les sabates. Les sabates són molt importants perquè és una peça de roba que ens defineix molt. Bé, doncs un cop va recollir unes quantes sabates va decidir exposar-les d'aquesta manera representat que les caixes són les tombes que no han tingut les noies, les pells epresenten la vida d'aquelles noies que no han pogut ser trobades . I les sabates, la persona.
Aquesta artista expressa el dolor de totes les families que han passat per això i que realment molta poca gent s'interessa per fer-hi alguna cosa, que hi ha més gent que sobra i que només fa bulto, que no pas gent que realment vol solucionar-ho.

 

Benet Rossell

 Benet rossell va néixer a Áger, LLeida, al 1937 Ha tingut estudis en diferents camps, com a dret, econòmiques, sociologia, teatre, història ycinedocumental.  Va Residir a París, i més tard a Nova York, fins que a finals dels anys 80 va tornar a Catalunya. Ha realitzat més de cent exposicions personals, i numeroses exposicions col·lectives. Al llarg de la seva trajectòria artística, ha col·laborat amb nombrosos escriptors i artistes, entre ells Antoni Muntadas, Joan Rabascall, Carles Andreu, Jordi Torrent, i Antoni Miralda, entre altres. En la seva producció artística destaquen les micrografies o petits dibuixos basats en un llenguatge personal ple de simbologia. El seu treball es mou entre un gran varietat de disciplines, com  l'art, poesia visual, dibuix, media art, pintura, la instal lació, el gravat, la escultura, el videoart, i la performance, en definitiva un artista interdisciplinari. 

Exposició
Vem anar al macba a veure una exposició de Benet rossell on la seva presentació era molt extranya, i t'emparanoitzaves. És un artista que fa coses molt rares però interessants.
Aquest home també és molt llest: posa en venta uns quadres tapats perquè no es vegi el contingut i els ven a preus desde 3.000€ en amunt. La gent que els compra els escull al atzar i paguen el que ell demana, llavors un cop han pagat el quadre no es pot tornar i ja poden mirar el contingut.
Et pot tocar un quadre en blanc o amb un punt, o que no convini amb el lloc on el vols posar o que et toqui un perfecte.. et pots trobar de tot. El que més em sopta és que la gen pagui preus tan elevats amb aquest risc tant gran.

Control de càmera: proves diferents.

( problemes tècnics )

Control de càmera: no s'ha utilitzat el flaix.

( problemes tècnics )

Control de càmera: Utilitzant el flaix

( problemes tècnics )

Control de càmera: Diferents profunditats de camp regulades amb el diafragma.

(problemes tècnics )

Control de càmera: Diferents profunditats de camp regulades amb el diafragma.

(problemes tècnics)

dijous, 21 d’octubre del 2010

Museu Fundació Miró

Pipilotti Rist
Vem anar a la fundació Miró a veure una exposició de l'artista Pipilotti Rist. L'exposició és titula: Partit amistós - sentiments electrònics.
Aquesta exposició ens submergueix en un espai ple de colors. Comença amb dues petites videoinstal·lacions, la primera es titula " Per què te'n vas?" està composta per un complexe i petit aparell on s'hi veuen imatges d'uns nens jugant. La segona es titula " Làpida per a RW" està composta per un petit aparell de video, i al costat hi ha una muntanya de fulles seques de tardor. En aquest vidio es veu una llengua que es va movent.

L'exposició continua amb una sala on està projectat a les parets un video de l'oceà on es veu on tiren objectes quotidians. Aquest video està projectat de manera simètrica. Després anem a una altra sala on podem veure una plataforma amb coixins, i si mirem al sostre una especie de taca on a dins s'hi pot veure un vidio sobre la natura. Està fet amb una musica de relaxació i serveix per relaxar-te i gaudir d'unes imatges molt boniques de la natura.

Sortim de la sala i veiem unes cortines on hi ha escrites unes paraules, frases. És interessant passar-hi pel mig. A continuació veiem una espècie de sala no el vidio està enfocat al terre i te l'has de mirar des de fora.

Déspres veiem una sala amb una cuina, tot blanc, i columnes d'armaris de cuina blancs. Sobre els armaris hi ha exposat un video. És interessant la originalitat que té aquesta artista. Continuem caminant i passem per un passadís amb una catifa vermella i cortines. Veiem com una mena de gota on s'hi reflecteix un vido que està en una camara en forma circular devant de la gota.

Per últim, però no menys important, trobem una sala amb coixins al terre i tres parets on hi apareixen tres videos diferents. En la paret central podem veure imatges de peus trapitjant fang i aigua, herbes... i també podem veure-hi arbres, plantes.. En la paret de l'esquerre hi veiem un porquet que va passejant per un camp i es menja una poma. A la paret de la dreta, podem veure una dona despullada que fa el mateix que el porc.

Conclusions:

Pel meu gust aquesta exposició de Pipilotti Rist ha estat molt interessant, però el que sobrava i crec que molt, és la última exposició que he mencionat. Aquesta exposició l'he interpretat com si comparessin a una dona amb un porc. M'ha semblat inecessari, s'ha , com d'alguna manera, burlat de la dona.

Miró
He escollit el quadre gegant que ha fet amb llana perquè m'ha semblat impressionant. Una magnitud m'agnifica i un gran treball. Els colors molt ben acertats, jugava bastant amb colors apagats (vermells, blaus, grocs, verds... apagats).

Conclusions:

Em va semblar força interessant el fet de que hagués utilitzat aquest tipus de material, perquè jo mai havia vist una obra amb aquest material.
Conclusions:
Anava amb unes expectatives de museu aborrit, però vaig veure que m'equivocava, van haver-hi moltes coses que em van cridar molt l'atenció. Per exemple una exposició que no sé de qui era però era extranya. Hi havia una sala plena de teles i imatges de gent a diferents llocs de la casa (habitació, cuina, menjador, bany...) i eren gravacions a camara ràpida. Es veien tots els moviments que feien quan estaven esperant alguna cosa i cada vegada que feien moviments de la cara o grans se sentien com si piulessin els ocells. Vaig pensar que era una gran bogeria, però amb molta originalitat.